Pàgines

dimecres, 27 de març de 2013

La gata maula


Feia molt temps que no passava per aquí i realment ho trobava a faltar, així que aprofitant aquests dies de festa... Aquí estic de nou! Últimament he canviat de feina i vaig realment de cul, viatjant amunt i avall, amb una maleta com a companya de ruta i qualsevol aeroport com a nou hogar. I com no, sense massa temps lliure que es pugui dedicar a fer altres coses que no siguin dormir, redactar informes o contestar correus pendents. No obstant, m'agrada molt tot això, no us penseu, tot i que diuen que em cremaré aviat... si per cas ja escriuré un post d'indignació quan això passi ;)


Una de les coses que us volia explicar fa temps és la història de la gata maula i mai trobava el moment. És una d'aquelles històries que em passen i la gent riu bastant quan els hi explico, però en el seu moment ho vaig passar fatal... A veure què us sembla... Començo!

El meu tiet i el meu cosí tenen un gat. Bé, una gata. Es diu Griseta, però és negra (de petita era de color gris i petita, i... una cosa porta a l'altra i el nom se li va quedar). És una gata persa moníssima i dormilega, i sobretot, espantadissa... Mai surt de casa, i de fet, s'espanta si surt al jardí i torna corrents cap a dins. La gent desconeguda li fa por... Vaja, que és una típica gata casolana, fina i senyoreta.

Per època de Nadal el meu tiet i el meu cosí normalment marxen a esquiar totes les vacances i deixen a la gata a casa, amb la menjadora automàtica i una mena de dispensador d'aigua perquè l'animal pugui sobreviure i tal. La veritat és que és una gata bastant independent i no li passa res perquè es quedi sola a casa uns dies, però un any vam decidir que, com que jo no marxava per aquelles dates, me l'enduria a casa meva, així no estaria sola. I què cony, que em feia gràcia tenir una mascota durant uns dies. Així que a finals de desembre me la van portar i me la quedava fins el dia de Reis, que ells tornaven.

Era molt divertit tenir un gat a casa... Es passava el dia dormint al sofà (al meu lloc) i si l'apartava feia un miè. Si m'anava a fer un cafè amb llet, al obrir la nevera ja miolava perquè li donés una mica de llet. Al anar a dormir, si em deixava la porta oberta, venia i saltava al llit, s'arraulia entre les meves cames i ronronejava. Ens portàvem molt bé.

En aquella època feia poc que sortia amb un noi i el dia d'any nou, després de la típica jalana familiar, ell va venir a veure'm. La gata estava per allà i no li feia massa gràcia que hi hagués algú més a casa i s'amagava, però vaja, vaig pensar que ja s'acostumaria i sinó, quan ell marxés, tot tornaria a la normalitat. Recordo que volíem mirar el Rally Paris-Dakar i la tele no anava bé, no es veia res... Quina merda, tu! Vaig anar un moment a trucar a la meva veïna de replà a veure si el problema amb la tele era meu o era una qüestió d'antena general. A ella tampoc se li veia la tele i em va comentar que ja havien avisat perquè ho vinguéssin a arreglar. Tema tancat. Vam parlar dos minuts màxim. Al tornar a casa, vam adonar-nos que feia estona que la gata no apareixia... La vam buscar una estona i res. Vam dir que segurament estava amagada perquè estava espantada i que ja sortiria quan ell marxés...
Quan va marxar, la gata no va aparèixer.

Vaig pensar que potser a la nit, quan tot estigués en calma, ja vindria a dormir amb mi i tal, com feia sempre... Aquella nit no va venir. A l'endemà al matí la preocupació ja era bastant important, i tot i que estava bastant segura que no s'havia escapat quan vaig anar a parlar amb la veïna, vaig tornar a trucar-li per confirmar-ho. La veïna em va dir que no, que era impossible que hagués sortit quan la tarda anterior havíem parlat, ja que la seva porta queda just enfront de la meva i hagués vist una cosa negra que sortia del meu pis. Tenia bastanta raó, però llavors... On cony era el puto gat, eh? M'estava castigant per haver tingut visita durant unes hores? No n'hi ha per tant, mecagumtot! Griseta? Grisetaaaa?? Res de res.

Al dia següent vaig comprovar els nivells d'aigua i menjar, per si durant la nit havia anat a la menjadora, vaig buscar per tot arreu, inclús vaig mirar dins la rentadora, darrera la nevera (per on passa el caparró passa tot el cos, diuen...). Vaig desmuntar el sòcol de la cuina. Vaig regirar tots els armaris, inclús el del lavabo, vaig mirar darrera el bidet i la tassa del vàter. Vaig registrar tot el pis com una yonki en busca de droga. Res de res. El gat no hi era... Em caurà el pèl. Mitja família (i som cinc en total) deixarà de parlar-me... Seré l'imbècil que no pot ni cuidar d'un gat. I segur que es pensen que vaig pillar tal tonya per cap d'any que em vaig endur un paio a casa i el gat va fugir... Noooo! Joder no! No és això! Amb un nus a la gola vaig trucar a ma mare (bendita madre...). La pobra dona va venir a casa meva a fer una búsqueda més... alternativa. La Griseta es torna boja pel menjar dels peixos (sí, allò que fa tanta pudor) i que només sentir remenar el pot, sempre ve perquè n'hi donis. Així que imagineu l'espectacle... Ma mare sacsejant un pot de menjar de peixos per tot el passadís de casa, cridant carinyosament... Grisetaaaaa, grisetaaaaa, vine maca, mira el que tinc... Patètic, en sèrio. Em sentia fatal. Mama... Para, si us plau... Que no veus que no hi és... Finalment ma mare va confirmar, com si fós una sentència judicial, gràcies a la prova del menjar per peixos, el que jo ja em temia feia hores... La Griseta s'ha escapat.

Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada