Pàgines

dijous, 24 de gener de 2013

Aquells meravellosos anys (Part I): La infància.


A mesura que passa el temps, els records es van tornant de color sèpia, com envellits,... i com que ara està tant de moda tot allò retro m’ha vingut al cap fer una petita compilació de les modes que en algun moment han format part de la nostra vida.

Recordeu aquells pots cilíndrics de Dixan on els vostres pares us hi feien guardar totes les joguines? Els Lego’s, els Playmobil (que jo sempre he anomenat clicks)... La veritat és que no sé com no vam acabar tots intoxicats, posant-nos a la boca totes aquelles peces que havien estat en contacte amb les restes de pols blava de detergent. I què me’n dieu d’aquells altres cilindres, però de plàstic, on hi guardàveu els 20 duros per a comprar-vos un “Frigopié” quan la calor ja es feia insuportable a la vora del mar? Això sí, per fotre’ns el gelat de després de dinar, havíem d’esperar de totes totes aquelles eternes quatre hores a l’ombra sense banyar-nos per fer la digestió. Mare meva, amb quines ganes em capbussava quan a la fi passava el temps establert, normalment, pels nostres avis.

A l'hivern ja era una altra cosa. Ens posaven els pantalons de pana, el material més resistent que existeix, que a sobre les nostres mares reforçaven amb genolleres, i la part de dalt d’un xandall vermell i apa, a enfilar-nos per tot arreu! Sort que creixem, si no, em veig encara amb els primers pantalons que vaig tenir d’aquella tela! Tot i així, s’ha de dir, que ja feien bé els nostres pares de vestir-nos d’aquella manera, ja que portant posats aquells patins metàl·lics amb rodes verdes i corretges vermelles, ben poc ens hagués durat la roba amb les hòsties que ens fotíem!

Un cop ens vam fer més grans i vam començar EGB, les coses no van fer més que empitjorar... Cues al costat, malles de ciclista fluorescents, amb Smailies per tot arreu i aquelles hombreres!! OH MY GOD!! Horrorositat a tope! Quines pintes! A sobre, tot sempre combinat amb les Victòria, que jo trobava horroroses i ara són d’un trendy que t’hi cagues!!! Com que els rellotges Casio, que els trobava cutres a matar (a part de no anar gens bé per a aprendre les hores, com ens deien les mestres) i ara, si me’n descuido, en tinc una col·lecció sencera!

I què me’n dieu de les colònies, eh? Que marxàvem amb una motxilla plena de roba etiquetada amb el nostre nom. Tot i així, jo no sé com m’ho muntava que sempre tornava amb menys coses de les que marxava, això sí, la motxilla no sé com s’ho feia per semblar més plena.

Bé, podria estar parlant dels meus (i segurament molts d’ells també vostres) records d’infància: la mano loca, el Blandi-Blue, els àlbums de Panini, la “burbujita” rosa per aprendre a nedar,... però no vull semblar una vella “xoxa”,  que encara sóc jove, coi! Així que us deixo reflexionant mentre us mireu les canes i les arrugues al mirall i jo segueixo amb lo meu, és a dir, donant-me cops de cap contra la paret mentre ploro desconsoladament pensant en com pot ser que el temps passi tan ràpid.

2 comentaris:

  1. He tornat als '80 d'EGB...quines imatges m'han vingut al cap. Les hombreres, la mano loca i els smilies!
    Tinc un somriure nostàlgic d'orella a orella. Gràcies! :D
    ...i el pot de Dixan...però que gran!

    ResponElimina
  2. A casa meva eren molt de reciclar... jejejejeje! M'alegro que t'hagi agradat :D

    ResponElimina