Pàgines

dijous, 16 de febrer de 2012

Senyora tu!


Sóc jo o a vosaltres també us a sona malament aquesta paraula? La veritat és que no sé quan va començar tot, quin va ser el fatídic dia en que van començar a parlar-me de vostè i a utilitzar el terme senyora per dirigir-se a mi, suposo es va donar de manera gradual, amb uns inicis quasi anecdòtics que passaven fins i tot desapercebuts. 

Primer unes nenes a l’autobús que et demanen l’hora i tu, innocentment, penses: “bé, són petites, jo quan tenia 8 anys també veia a la gent de 20 com a adults, senyors i senyores en tota regla”. Sents una fiblada, però suau quasi com unes pessigolles fàcils d’oblidar. Amb els anys, però, els “senyora” es van tornant cada cop més freqüents, més feridors, et calen cada cop més a fons. Als aeroports, als hotels, restaurants,... en aquests casos, també t’excuses “bé, és el seu protocol, han de fer-ho i tot i que encara sóc jove, ja no en tinc 18...”.

Tot i així, cada cop és més dolorós, més intens,... fins que un dia et trobes parlant amb una dona 10 o 15 anys més gran que tu, que li diu a la seva companya: “Si us plau, pots atendre a la SEÑORA?”. Aquest, definitivament és el punt de no retorn, el moment en que tocaria assumir de totes totes que ja tens “edad de merecer”, que ja no ets aquella joveneta esbojarrada que es passejava feliç i despreocupada pel món amb la cara neta i sense pentinar. Ja ets tota una SENYORA, una MUJERT.

Com heu vist, he fet servir el condicional i ho he fet expressament, he dit tocaria i no toca, perquè a mi no em dóna la gana d’assumir-ho. Em nego. Passo. Nanai de la China. #NO. I fins que em mori, seguiré dient coses com: “Vale, pero si me llamas señora paso” (“basado en hechos reales” quan un noi em va demanar l’hora pel carrer) “¿Senyora? Jo no en veig cap aquí (mirar als costats amb cara de sorpresa)” o “Señora lo serás tú”.


Aquest post està dedicat a totes les pepes, a les nenes del Twitter que m'entenen i especialment a la @katyBlackperry a la que, per cert, val molt la pena seguir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada