Pàgines

dijous, 12 de gener de 2012

Caga el Rei, caga el Papa...

Després d'aquestes dates nadalenques, i sobretot de tot el serial de "comilonas" en família que comporten, segur que vosaltres, igual que jo, us heu adonat d'una cosa... La mania que tenim els catalans de parlar de merda i de cagar quan estem a taula... Hi ha un munt de tòpics sobre els catalans... que si som de la Verge del Puny (per lo de garrepes...), que si som tancats, esquerps etc etc i què voleu que us digui... res més allunyat de la realitat... En canvi, parlar de temes escatològics mentre mengem no és tant conegut i trobo que és bastant més real i curiós. Molt curiós.

El tema de la merda i el cagar fa riure a tothom, sí, és un humor bastant universal... però que se'n parli mentre menges amb la família i que ningú (ni la iaia) s'esparveri, és digne de menció. I el millor de tot és que aquestes converses no provoquen trastorns intestinals posteriors... Encara que parleu sobre que la diarrea líquida fa que es tingui una sensació de cul àcid. Tot i que comenteu el vòmit en escopeta provocat per ipecac d'aquell vídeo de Youtube (inclús mirant el vídeo in situ via mòbil... minut 2:09 :P). O encara que disserteu sobre els diferents eufemismes per dir que vas al lavabo... Oh! Aquestes expressions realment m'encanten, n'hi ha de molt bones... Com la de l'Eugenio que deia que anava a "telefonear porque hace rato que me estoy telefoneando encima...". Brutal. Genial. Sublim. I la magnífica expressió "el topo asoma el hocico" o "Carl Lewis pidiendo pista" o tots aquells eufemismes que els meus estimats amics de Pocafeina.cat van recollir en aquest post...

Parlar de merda i de marranades vàries a taula uneix famílies... que sí, home... segur! A tothom li fa gràcia... I no patiu, que si al final algú demana que pareu de parlar d'això és que s'està ennuegant de riure, no perquè li faci fàstic... Esperem... perquè com diu el títol d'aquest post... Caga el Rei, caga el Papa... i de cagar... ningú s'escapa... (dita del meu avi, a taula, per suposat ;)

9 comentaris:

  1. Benvolguts,

    si bé es cert que els catalans tenim predilecció per parlar durant qualsevol àpat de cagarros, "zurullos" i qualsevol cosa relacionada amb el "tubo d'escape", hi ha un altre tema estrella que sol amanir les sobretaules de casa nostra (i que, segurament, mereixeria un post apart). Òbviament, em refereixo a l'esport nacional: el "rajar", ja sigui dels que no estan a taula o, en un sentit més ampli, de qualsevol personatge públic.

    És ben cert que aquests temes de discusió són endèmics dels catalans i ho dic per la meva experiència personal durant aquests anys a Anglaterra. Beneit de mi, pesar que fora de les nostres contrades, la gent parla també d'aquests temes mundans. Encara recordo les cares desencaixades en un sopar d'aquells de "quedar bé", quan fent broma vaig treure el tema de "punish de porcelain" (o sigui, finament, "castigar la porcellana") encadentant-lo amb una traducció literal a l'anglès d'un acudit escatològic de l'època de "Genio i figura". No fa falta dir que mai més em van convidar a aquella casa. Tampoc m'han convidat més a aquella casa de "gente bien" on vaig tenir la brillant idea de rajar la monarquia anglesa (com qualsevol català faria de l'espanyola) i l'amfitrió em va comentar que tothom se'ls estimava molt...

    Catalans i catalanes: vigileu què dieu i on ho dieu! Fora de casa, no ens entenen!

    McRuley d'Oxford

    ResponElimina
  2. Senyor McRuley d'Oxford! OMG Dichosos son mis ojos! M'encanta l'expressió castigar la porcellana... que fi, que subtil, elegantíssim, i alhora... taaaant explícit! Jajajaja Apuntades queden les seves recomanacions, que aquí totes som unes "senyoretes" ;)
    Una pena que no es pugui parlar de tot a tot arreu... en aquests moments t'adones d'aquelles petites coses per les que ens estimem tant casa nostra.
    En fi... un plaer que ens segueixi al bloc i esperem tornar-lo a "veure" ben aviat! Petons

    ResponElimina
  3. Prohibit comentar que no estàs ni batejada en un cotxe que condueix el teu company de feina from Seville que, evidentment, pertany a una cofradia... Error total...

    ResponElimina
  4. M'he quedat pensativa un moment mirant la caca de l'Arale i penso que amb un japonès, potser sí que se'n podria parlar de frenades de camió a taula.

    ResponElimina
  5. Mc Ruley? És en Mac ruley que jo coneixo? crec que si, perque no n'hi ha cap altre...ole tu!
    Molta gràcia la paraula "zurullo"jajaja! tot i que,jo li dic "Furullo"...

    I com diu la Tocadadesboll, jo vaig comentar a uns companys que viuen a Sevilla, que no havia fet la comunió...i no sé perque, no ho acabaven d'entendre... em van mirar amb una cara de..."no me lo puedo creer!"...
    A cagar a la via! mai millor dit!

    ResponElimina
  6. Que bo el link a la pocafeina aquesta! quina risa!

    ResponElimina
  7. Fins i tot en tenim un greatest hit: quesquese se merdé !!

    ResponElimina
  8. Ai aquest Anònim que no sap què és pocafeina.cat... madre de dios! On anirem a parar!
    Home Ocell, gran tornar-lo a tenir per aquí! I gran la Trinca, si senyor!!

    ResponElimina
  9. Teniu tota la raó.Aquest tema SEMPRE surt a la taula i després el meu pare diu: Sempre heu de treure temes escatològics, jejejejje. És boníssim

    ResponElimina