Pàgines

dissabte, 28 de gener de 2012

La Jerga que ens agrada...

Com ens agrada parlar, però si a sobre adornem el vocabulari amb frases, metàfores, que ens fan riure o que, simplement les diem perquè les hem escoltat d'algun personatge que coneguem (o no cal que el coneguem, al carrer hi ha molt "person" "suelto")... les nostres converses ens omplen molt més i, disfrutem d'una millor vetllada amb els amics o, simplement ens enorgullim de parlar com parlem i, ens omple de satisfacció tenir un vocabulari tant extens...
Doncs si, d'això se'n diu la jerga, és la varietat de parla, diferent de la llengua estàndard.
En aquest post us en deixarem caure algunes i, evidentment, esteu convidats a participar amb el vostres comentaris, així ens omplirem de noves frases i paraules per utilitzar en la nostra vida diària...

Podriem començar per com anomenem les parts del cos:

"Chollas", pàmpols, "tocha", nàpia, "piñata", calaix, "pozo".
Portar "solomi" (seria el fet de que, fa dies que la persona no es renta el cap), "greñas", urpes, ala...
"Ubres", popetes, orelles (referint-se a les mames). "Pinreles", "pieses" (en singular Piesu o Aina), "pezuña de camello", verticales (cervicals), "jopo", guardiola (cul), tranca, pito, po--a, cebolleta (arrimar la...), entrepierna, "pilila". "Chumi", "chocho", c-ny, parrús, "almeja","mondongo"... Quan aquesta part del cos està molt poblada de pèl es pot dir que : "porta un gato acostao"o "hamster" i, quan aquesta part es mostra molt apretadeta degut als pantalons ajustats, podriem dir que aquella persona "sabe hablar el lenguaje de los sordomudos" (no sé perque, però si es diu en castellà, sembla que soni millor).

Aguilucho, quan la persona no es talla les ungles. És un poco "Blas", quan parlem de l'unicella.

Crec que ens podriem extendre molt si parlessim del tema anar a "cagar", però com que fà poc la Capitana ja va treure el tema, no ens repetirem i, passarem a altres frases, però podria donar molt de sí...

Seguim per algo que ningú li diu pel seu nom, el tema "anar a vomitar". Ho he sentit dir de moltes maneres... arrujar (q suposo q deu venir del fet de "arrojar algo fuera"), gumitar, potar, trallar, llamar a Raúl, sacar la bilis, sucs gàstrics...però la millor que he sentit mai és : "echar la grava"...grande, molt grande la frase!

Que dir, del fet d'arribar a un estat d'enolisme important, doncs som-hi:
Anar taja, torrat, portar una cogorza, toca la trompeta, "empina el codo", "le va el alpiste", va piripi, "le gusta el pirriaque o el pirri" (m'encanta aquesta), va amb unes copetes de més, anar "bolinga", portar una fava, ser una mica Suellen...

Ens podriem extendre molt amb aquets tema, però per finalitzar podem adjuntar algunes frases que ompliran el nostre vocabulari:

M'he fotut un "roscochapa" amb aquella tia...
Si no te gusta, te vistes y te vas!
Ya, si eso lo llevamos a su casa y, que se muera allí...
Aquella noia és molt Pepa...
Suellen, ets un pendó!
Hijo de una hiena..
Golosa (això li van dir a la Capitana, pobra) , garça (ens ho van dir a la Tapetinya i a mi, un dia pel carrer, encar no sé com pendre-m'ho...)
Te "canta el pozo", neteja't la pinyata...
Ponme la ursulina que soy diabolica...
Sóc la seva parella semental...
Vam haver de marxar per potes, vam fer una gran bomba de humo...
Agafa uns mórtires, que marxem d'excursió...(li diu un zombie a un altre zombie...grande Eugenio)
Y chim-pum!

Acabo aquí, però us convido a que aporteu les vostres frases preferides, tot i fent una birra...

dijous, 19 de gener de 2012

Pura Vida


Potser us sembla una mica fora de lloc parlar del síndrome post-vacacional, però és que mal que os pese, ara n’estic patint un dels grans.

Us poso en situació. Fa uns dies he tingut el privilegi de rebre un regal inesperat. Un d’aquells que quan el reps no saps ben bé què hi  haurà dins, però un cop obert no pares de somriure i de sentir un estat de felicitat pura…i és precisament aquesta paraula, Pura la que dóna inici al meu regal: he experimentat el que es PURA VIDA durant 10 dies.

El dia 2 de gener, una menda al més pur estil Ariadna del llibre Pura Vida, va abandonar New York en dirección a la capital de Costa Rica, San Jose. Un batiburrull de sensacions d’emoció em corrien per dins quan era a l’avió: ai ai ai, que me depara mi futuro, i si em passa algo? Intentant controlar les emocions, i evitant convertir-me en la meva mare abans d’hora (mare de Deu senyor) vaig abandonar els meus pensaments i vaig començar a petar la xerradeta amb una mexicana molt maca que tenia al costat. Vam parlar de moltes coses, però amb el que més vaig flipar va ser que la paia em diu: “Me casé con un seminarista que abandonó su trayectoria para casarse conmigo. Ahora estoy en proceso de separación, porque me ha engañado con una amante durante más de un año”. Toma el cura como las gastaba… veieu. Sempre n’hi ha de pitjors…pobreta.

I d’aquesta manera tant original, vaig començar a gaudir del meu regal. Despedia New York amb un bon regust mexicà, agarrándome del chongo con algún que otro i enfocant el meu nou camí vacacional cap al calorcillo i el perfum de Maria. Mil i un records tornen a mi cada instant des de que he tornat a Barcelona. Surfistas, More, peixos cuits a foc real en una posta de sol, purets realitzats enmig d'una cascada de conte, tortugues, peixos i amabilitat, MOLTA AMABILITAT. I de tot això penso: "serà cert que quan mires a la vida amb un somriure i amb la convicció que tot sortirà més que genial, les coses es fan realitat?"  

Hi ha mil anècdotes brutals que podria explicar, però en aquest cas sí que son dignes d’explicar-les amb una Birra real real. Bon any nou a tothom i  noies... Quan FEM UNA BIRRA?? 

diumenge, 15 de gener de 2012

Qui no odia a en Jim Carrey?


L’altre dia estava asseguda al sofà de casa tranquil·lament quan, de sobte, “sin previo aviso”, un d’aquells malaurats clics de botó de comandament a distància va fer que aparegués la seva cara en pantalla... uffff no puc, no puedorl, no puedorlll!!! No puedorll con su careto!!!! Si, gent, era ell fent una de les seves odioses ganyotes... i, evidentment, vaig fugir per potes, vaig fer una “bomba de humo” en tota regla! Em vaig tancar a l’habitació a jugar als Angry Birds que són molt més dignes de la meva atenció.

Aquest petit incident domèstic em va fer escriure fa poc al mur del meu “carallibre” la següent “parrafada”:

“No entiendo como todavía no hay una página en facebook que se llame "odio a Jim Carrey profundamente" o "¿Por qué Jim Carrey siempre tiene que hacer esas muecas tan espantosas incluso cuando hace pelis serias?" o "A Jim Carrey no le daría un vaso de agua si viniera a mi casa muerto de sed" o simplemente "¿¡¡Por qué, Jim Carrey!?¿¡Por qué elegiste ser actor!!!?"”
En aquell moment, vaig comprovar que no sóc la única que li te tírria i vaig decidir que aquest “humorista” (ja ja ja me parto contigo... ¬¬) es mereixia almenys una menció al nostre estimat blog.

Sí, odio a en Jim... i què??!!! Com he dit, tinc comprovat que no sóc la única. Però què s’espera!?? si és l’actor més espantós que ha existit en tota la història de la indústria cinematogràfica!! Això sí, seguit de molt a prop pel guardonat Tom Hanks pel seu gran paper de protagonista en aquella pel·lícula en la que feia de… de… bé, d’ell mateix!! ja veus tu quina gran actuació!! Si no havia de fingir!!!

Hi ha actrius, però, que tampoc es queden curtes. Què me n’heu de dir de la qualitat interpretativa de la Milla Jovovich, només equiparable a la d’en Chuck Norris, eh? Eh???!!! Vaja tela aquesta també! Com va comentar una de les meves amigues al facebook arrel de la meva manifestació d’odi contra en Jim: “dedícate a las pasarelas, mona!!”
És més, us faré un esquema molt gràfic del seu “mètode” (sé ve que es una actriz del método...) davant la càmera, que consisteix bàsicament en mantenir la mateixa expressió facial en tot moment. Així doncs: Milla enfadada = Milla súper cabrejada = Milla partint-se la caixa = Milla plorant = Milla essent devorada per milers de gossos rabiosos = Milla fotent un polvo, ... i un llarg etcètera en el que vindrien a ser totes les caracteritzacions que hagués d’adoptar durant la pel·lícula.

Per últim, tot i que m’estic allargant massa en aquest post (fills meus, és que dóna per tant!!!!!) haig de fer especial menció a Sandra Bullock (ho sento Sandra, no ho vas fer malament a Crash, però una peli bona no és suficient per netejar el teu nom...) i a Elsa Pataky... aquesta última és que no ho fa bé ni a una pel·lícula de por espanyola de sèrie B!!Nena!Que només havies de cridar!!!

En resum, no sé com alguns “personajes” s’atreveixen a “mancillar” (he buscat la traducció al català, però no és el mateix... :P) la professió d’actor... si hi ha estudiants de l’”Institut del teatre” fent de monstres al passatge del terror amb més talent interpretatiu que tot ells plegats!!! Jo, per exemple, no en tinc ni idea d’escriure i per això ho faig en “petit comitè”, “entre amigos”, gratis (sin ánimo de lucro... sin ánimo de lucro...) i intentant no fer mal a cap filòleg català... però és que aquesta penya surt a la Gran Pantalla!!!!! I el que és pitjor, s’hi guanyen la vida!!!!! 

I aquí us deixo una mostra del que veureu a totes les pel·lícules d’en Jim Carrey. Porta fent el mateix des que va començar. També us pot servir d’element de tortura rotllo "La naranja mecánica" en un moment donat.

http://www.youtube.com/watch?v=85JXLP7bJBI

dijous, 12 de gener de 2012

Caga el Rei, caga el Papa...

Després d'aquestes dates nadalenques, i sobretot de tot el serial de "comilonas" en família que comporten, segur que vosaltres, igual que jo, us heu adonat d'una cosa... La mania que tenim els catalans de parlar de merda i de cagar quan estem a taula... Hi ha un munt de tòpics sobre els catalans... que si som de la Verge del Puny (per lo de garrepes...), que si som tancats, esquerps etc etc i què voleu que us digui... res més allunyat de la realitat... En canvi, parlar de temes escatològics mentre mengem no és tant conegut i trobo que és bastant més real i curiós. Molt curiós.

El tema de la merda i el cagar fa riure a tothom, sí, és un humor bastant universal... però que se'n parli mentre menges amb la família i que ningú (ni la iaia) s'esparveri, és digne de menció. I el millor de tot és que aquestes converses no provoquen trastorns intestinals posteriors... Encara que parleu sobre que la diarrea líquida fa que es tingui una sensació de cul àcid. Tot i que comenteu el vòmit en escopeta provocat per ipecac d'aquell vídeo de Youtube (inclús mirant el vídeo in situ via mòbil... minut 2:09 :P). O encara que disserteu sobre els diferents eufemismes per dir que vas al lavabo... Oh! Aquestes expressions realment m'encanten, n'hi ha de molt bones... Com la de l'Eugenio que deia que anava a "telefonear porque hace rato que me estoy telefoneando encima...". Brutal. Genial. Sublim. I la magnífica expressió "el topo asoma el hocico" o "Carl Lewis pidiendo pista" o tots aquells eufemismes que els meus estimats amics de Pocafeina.cat van recollir en aquest post...

Parlar de merda i de marranades vàries a taula uneix famílies... que sí, home... segur! A tothom li fa gràcia... I no patiu, que si al final algú demana que pareu de parlar d'això és que s'està ennuegant de riure, no perquè li faci fàstic... Esperem... perquè com diu el títol d'aquest post... Caga el Rei, caga el Papa... i de cagar... ningú s'escapa... (dita del meu avi, a taula, per suposat ;)

dimarts, 10 de gener de 2012

Canvi de look

L'altre dia, fent una birra amb uns amics vaig recordar-me d'una anècdota que em va passar fa uns quants anys. Bé, en realitat, en el seu moment, va ser una tragèdia devastadora, però amb el transcurs del temps finalment s'ha convertit en una anècdota més a la meva "curiosa" vida, i que sol divertir bastant a l'interlocutor de torn. I com que ara, des de fa un temps, ja no em suposa que em caigui la cara de vergonya cada cop que algú m'ho recorda, doncs us l'explicaré en aquest post, perquè ja que hi som, al menys riem plegats. Comencem...

Com deia, tot va ocórrer fa uns anys, quan vam deixar-ho amb la meva parella de tota la vida. El malestar, la depressió i el cataclisme que això genera és digne de tractar-ho a part, així que ara ens ho estalviarem, ok? Que avui el tema és per riure, i no plorar qual magdalenes... Bé, arrel de la ruptura, a mi em va donar per fer un canvi de look... Hi ha gent que li dóna per comprar-se roba nova, fer un viatge, o inflar-se de donuts de xocolata (i/o gintonics) fins a rebentar. Doncs, a mi em va donar per fer un canvi més... radical... I vaja si va ser radical... Vaig decidir ser morena. Dit així no sembla tant bèstia... però, en serio... seguiu llegint... La idea era que si en tota una vida sent rossa, des del néixer, les coses m'havien anat fatal... potser sent morena (encara que fos de mentida) canviaria alguna cosa... Potser sent morena veuria les coses d'una altra manera, amb una altra perspectiva, com si jo no fos jo.

Una tarda vaig anar a la perruqueria i vaig dir-li a la Lara que fes el que volgués amb el meu cabell, però que era vital que em tenyís de morena. Dit i fet! Vaig sortir d'allà amb un mini serrell (tipo noia basca) i el més important... morena! I tot i que em veia estranya, em va agradar molt. Em quedava bé. Fuck yeah. A l'endemà al matí vaig anar cap a la feina... I allà va començar tot el drama... Tothom em deia... Hosti, quin canvi... que bèstia... però, Morgan... no et queda gaire bé, no? Estàs molt rara... I jo pensava... clar que estic rara! Ara, després de 27 anys sent rossa, sóc morena i m'han tallat un serrell d'un centímetre... que no he d'estar rara!!! I a més, que a mi m'agrada, i perquè no... m'ha costat una pasta!!! Collons la penya com és... Que cabrons, hijos-de-una-hiena, no us podríeu callar una mica la boca i animar-me???

Pensava tot això, cagant-me en els companys de feina, fins que vaig anar al lavabo, i al rentar-me les mans em vaig veure reflectida al mirall... OH DÉU MEU!!!! QUÈ M'HA PASSAT?!??! Aaaarrrrgggggg!!!! Tenia tot el cap inflat, la cara desfigurada, era un puto monstre!!!!! Aaaaaaah!!! El tint morè m'havia fet una reacció al·lèrgica de la hòstia fins al punt que se m'havia inflat la cara com el nino de Michelin... Però, a més, no se m'havia inflat homogèniament... sinó que tenia una part del front més inflada que l'altra, com amb bonys, i la depressió que normalment hi ha entre el front i el començament del nas, no existia... I a sobre no tenia un serrell suficientment llarg com per dissimular-ho!!! Per favor! No sabeu el mal rato que vaig passar... allà sola al lavabo de la feina... veient que era la germana encara-més-lletja de l'Antònia San Juan... Era... la mujer elefante... Oh déu meu... era la Carmen de Mairena!!! I el pitjor és que estava tant inflada que pensava que allò havia de ser irreversible, perquè si la pell s'havia donat tant de sí, era impossible tornar a la meva cara normal, que, a veure, no era cap cosa, però era la meva!!!!

Ràpidament vaig anar a parlar amb uns companys metges, perquè m'ajudessin (és el que tenia treballar en un hospital :P)  Em van punxar un Urbason, una dosi de cavall, em van receptar cortisona per parar un tren i antihistamínics per doblegar al més pinxo, i una petició urgent per fer-me proves d'al·lèrgia... I seguia igual tot i el xute que m'havien fotut... amb aquella cara horrorosa i amb picors al cap... Allò no pintava bé... Pel passadís em vaig trobar un metge amb el que tenia bastant bon rotllo i li vaig explicar el que m'estava passant i que com ho veia ell... en confiança...
- Pep, com ho veus? I el molt fill de p catxondo em respon... - Home, a veure, jo crec que únicament no pots fer UNA cosa... - Quina? Què no puc fer en el meu estat??? - Doncs mira, no pots anar amb moto... - Com??? Però què dius??? Per què??? - Perquè no hi ha un casc en tot el món que et poguessis posar...

I així va ser durant unes setmanes... jiji jajas a mansalva per part d'amics i coneguts... Perquè sí... perquè vaig tenir la cara inflada durant un mes i pico (i medicant-me durant més de tres mesos)... amb sopar de nadal de la feina inclòs... i un viatge a Nova York per cap d'any, pel que vaig haver de demanar un justificant mèdic perquè les autoritats nord-americanes no es pensessin que feia tràfic de corticoides...  I aquella inflor va anar descendint per la meva cara... i no podia amagar-me amb unes ulleres de sol perquè no m'hi cabien... primer aquella inflamació es localitzava al front (mode mujer elefante), però després a les galtes (mode Heidi terrorífica) i finalment a les mandíbules (mode galteres)... I tot amanit amb la depressió que la ruptura implicava i amb la ratllada mental de pensar que no ets més gilipolles perquè no t'entrenes... i que potser mai més tornaria a ser la que era abans ni física ni mentalment... Però finalment, sent una yonki de la cortisona, tot va anar posant-se al seu lloc (mai millor dit) i vaig tornar a tenir la cara que tenia abans del xafarranxo, i durant dues míseres setmanes (el que va durar el tint quan ja tenia la cara en condicions) vaig ser una noia morena normal i corrent... Repte superat. Uffff...

dilluns, 9 de gener de 2012

Bomba de Humo ...

Estimats amics i amigues, tots sabem què és una "bomba de humo" i, què significa la frase "echar una bomba de humo". Qui més qui menys, n'ha patit algún cop o n'ha realitzat, en algún moment de desesperació. Per qui no sàpiga què significa aquesta magnífica expressió, us posaré alguns exemples meravellosos, que us aclararan el significat de la frase.

Tu pots estar en un local, bar, discoteca, pot ser que, en aquells moments no t'ho estiguis passant massa bé, doncs li dius al teu company de batalla: fem una bomba de humo, no? i marxeu tranquil.lament... sense donar cap mena d'explicació...


També es pot aplicar la frase quan lligues-tonteges i, mira tu, el que vols és desaparèixer amb el/la xurri i, sense avisar...tires una bona bomba de humo i... apa, que et busquin! (després els amics es caguen en tot... perquè no et troben, però bueno, com que ja et coneixen... doncs no pateixen per si t'ha passat algo...).

Una bona bomba de humo, també s'aplica al fet de que, hagis estat trucant-te, enviant missatgets pel mòbil, tontejant, etc.. amb el ligue que vas conèixer dissabte passat i, decideixis quedar amb la persona per anar a sopar, bàsicament el que diriem la primera cita... Diem que et fan una bomba de humo, quan el cabró o cabrona amb el què has quedat doncs no es presenta a la cita.

Tornant al segon exemple...(quan has "pillat catxo" del tot) un cop has enllestit feina (sigui la que sigui), es pot donar el fet, que et despertis en una habitació que no és la teva i, que miris al teu costat i diguis..."Dios, qué he hecho?!" No ho dubtis, fes una bomba de humo.

Posem-nos en situació, discoteca, 5:30 de la matinada, nivell d'alcoholèmia per metre quadrat elevadet. Sempre pot haver algun pesat/ada que t'estigui donant molt pel c... mira, hi ha dies que no tens ganes d'aguantar a la penya. S'ha de fer una bomba de humo, si es pot, fas uns rodeos, intentes despistar i, a la de tres...(un, dos, tres, JA!) surts corrents, literalment, corrents cames ajudeu-me, per la porta, "sin mirar atrás"... Lo fotut es trobar-te al subjecte prenent unes tapilles al dia següent...

Però amics i amigues, lectors que ens seguiu, la bomba de humo a la que li podriem donar millor nota, tirant cap a 9-10 i, no seria exagerar si li atorguéssim un Cum Laude, és aquesta:

Tots i totes hem sortit de festa, hem conegut a gent, hem lligat, hem disfrutat de la companyia d'un noi o noia que semblava ser agradable, maco, bon nano sí, sí... perquè no, durant unes hores, la persona més meravellosa que et poguessis trobar aquella nit... durant aquesta estona inoblidable, li dones tota la teva confiança, inclús li demanes que et guardi la cartera i el mòbil, perquè tu no tens butxaques... arriba un moment que has d'anar al lavabo, perquè clar...tantes hores dándole al "pirriaque", t'obliga a visitar el senyor Roca ocasionalment... Quan surts del lavabo, et trobes amb una noia molt amable, que NO et coneix de res i et diu:

-Perdona...aquesta cartera i mòbil són teus??"

-Eeeing? Et mires a la noia i li dius: -Doncs sí, però què fas tu amb la meva cartera i el meu mòbil?

-M'han demanat que t'ho doni...

Agafes les teves pertinences, mires al teu voltant, no acabes d'entendre res, però quan ho has assimilat, mirada "al frente", agafes, marxes per la porta i penses: "el molt fill de puta m'ha fotut una bomba de humo"... (com a mínim ha tingut la decència de tornar-te la cartera i el mòbil, sinó..."pá pegar-se un tiro") OLE TÚ, OLE TÚ!!! Me quito el sombrero.

Rei, t'has merescut una menció al nostre bloc, no ho he pogut evitar.

I res, a l'endemà, truques a les teves amigues i els hi dius: Fem una birra?!?! Avui sí que ho necessito...




dimarts, 3 de gener de 2012

Gener, temps de règims...

Bé, suposo que ja esteu tots de règim exhaustiu i pensant que en breu traureu la bossa del gimnàs del maleter per començar a fer-la servir, no? Us heu posat com porcs aquestes festes, eh? Amb l’excusa de: “per festes és impossible cuidar-se” us heu passat tot el sant dia amb una neula a la boca!!! Doncs sí, jo també m’he inflat com si hagués passat una guerra o després de les festes hagués d’hivernar durant 2 mesos... de fet, com tothom a excepció d’un paio que vaig veure corrent a les dues del migdia el dia 26 (basado en hechos reales*)... que tu te’l mires i dius: “Ande vaaaas!!! Pringaoooooo!!” Però ell et torna la mirada, desafiant, amb un mig somriure burlesc que vol dir: “sí, sí, després quan la teva sogra et regali una bàscula (basado en hechos reales) per reis i vegis que peses 65kg (amb una desviació de ± 10kg) i que els pantalons pitillo s’han tornat leggins, ja ploraràs, ja!!!!!Muahahhaahaha (riure malèfic)“

 Jo, vaig començar ahir. Una crema de verdures (no em feu dir què hi porta, ja que al menjador de la feina, les cremes i el bufet d’amanides, consten de les sobres dels dies anteriors i jo, la setmana passada, estava de vacances) i un tall a la planxa, que a les 6 de la tarda ja tenia als peus i estava apunt d’auto fagocitar-me!!! Que només ha passat un dia, tia!!!Com pot ser? Doncs, és, és... només de pensar en règim m’entra la gana. Tot i així, vaig aguantar com una campiona i al vespre vaig sopar  bledes (mmmmm... rico rico, ¡con fundamento!).
Llàstima de la bona educació que he rebut a casa meva, que no em deixa fer un lleig a una companya de feina... avui és el seu aniversari! I les pastetes als aniversaris són sagrades! Hagués quedat moooolt malament amb ella si no m’hagués menjat un d’aquells croissanets brillants i tovets... plens de mantega.. que se’t desfan a la boca i...mmmm... bé, que no podia quedar malament, home!


*Una altra de les frases que en català no té tanta gràcia.