Pàgines

dilluns, 26 de desembre de 2011

Ups! Gatillazo!

Seguint en la línia de l'últim post publicat sobre l'orgasme masculí, avui parlaré del què passa quan ocorre totalment al contrari... és a dir... el temut gatillazo. Per cert... com es diu en català? Galletada? Ummmh... no m'agrada gaire, la veritat... seguiré referint-m'hi com a gatillazo. Disculpeu les molèsties...
I el primer que se m'acut és... Per què cony li doneu tanta importància?!?! Sabem que a tots us passa, us ha passat i us seguirà passant, a TOTS, i que no té més importància... A nosaltres també ens pot passar, crec que se'n hi diu bloqueig en aquest cas, i tal com comentava en el post de l'orgasme femení, a vegades simplement no passa i no passa res... en teoria...
Quan el gatillazo masculí o femení fa acte d'aparició, normalment es desencadena un drama per part del membre masculí... Nois... NO CAL. Per favor! Quan nosaltres no ens correm sembla que us minem l'autoestima, quan en realitat no passa res, simplement els astres no s'han alineat per regalar-nos un orgasme i punt, per bé que ens ho hagueu fet. Misteris de la natura, què hi farem... Però què passa quan és la bandera masculina que deixa d'estar hissada en un moment donat? OMG, és encara pitjor!! Terrible, apocalíptic, això sí que és una puntada de peu en tota la boca de l'orgull masculí... I és en aquest moment quan hi ha reaccions diverses per part d'ells... hi ha elements que desapareixen sobtadament cap al lavabo, altres que directament es giren i es disposen a dormir (amb la conseqüent cara d'incredulitat del membre femení de la parella) i inclús a vegades ocorren fets encara més estranys... Recentment m'han informat que hi ha homes que per desviar l'atenció de l'assumpte en qüestió, es posen el condó al cap i comencen a fer tonteries, com intentar inflar-lo amb l'aire expulsat pel nas... Estrany, no. Estranyíssim, però cert. Us ho juro. I què voleu que us digui? Serà raro, però jo ho preferiria abans que una estampida o una adormida sobtada... Humor i originalitat podria ser la resposta correcta al gatillazo...
No obstant, la reacció més clàssica quan té lloc el gatillazo és que comenci el discurs que tothom ha sentit alguna vegada:  "-És que a mi no m'havia passat mai... és que no ho entenc... això és molt estrany,  ai, a veure si tindré alguna cosa..." (ai ai ai i més ai) "- Que no, carinyo, que no passa res, que demà serà un altre dia, que avui estàs molt cansat... no et preocupis..." Va, home VA! Tanta tonteria... Que s'ha destrempat i NO PASSA RES! De veritat, NO ens importa! Però evidentment, amb aquest to de Mare Teresa de Calcuta que utilitzem les noies per no ferir-vos més la sensibilitat, no ens acabeu de creure... o no ens voleu creure... Però ara en sèrio, pareu de dir sempre el mateix i d'actuar com si mai us hagués passat... Perquè assumint el paper d'ofuscació tot pot semblar més creïble, però al igual ens ho empassem... que els gatillazos existeixen i tots en tenim... realment penseu que ens convenceu que som les primeres amb qui us ha passat? Angelicos...

5 comentaris:

  1. Amb molt d'amor als nens aquí presents... Aguatxi, Dafykk i Iceman :P

    ResponElimina
  2. CAPITANA: Els tius SOM MOLT SENSIBLES,

    tal com comentava la Yolita al post "Primeres parts no sempre han estat bones", jejeje. Generalment al més mínim estímul sensual ja tenim, en major o menor mesura, zafarrancho de combate; és del tot involuntari. A qualsevol lloc, en qualsevol moment. A més, hi ha allò de les tremperes nocturnes, que se'ns dona quasi bé TOTES les nits i diversos cops. Així que l'estat habitual és contrari a la impotència puntual. I això, quan passa, trasbalsa !! Sobre tot quan no ets del tot conscient, fins a aquest moment, que cohabiten amb tu les causes que la provoquen. En tot cas, és MOLT cert que resulta paupèrrim dissimular-ho o buscar improvisades excuses. ;))

    També t'he de dir que no totes les dones s'ho prenen com tu !!! Tots sabem que la realitat és la que explica la Tapetinya al seu escrit sobre el tema.

    ResponElimina
  3. Alabada sia la sensibilitat masculina! I do! Totalment d'acord, i fora tòpics, no només en el tema membre viril!
    A part, aquesta teoria d'estar acostumat a la trempera, m'ha semblat molt adequada, si senyor... com la mítica frase d'en James Bond, "nunca se encuentra un taxi cuando se necesita" xDDD i quan vas en cotxe només fan que passar taxis que no necessites...
    M'alegra saber que coincidim en el punt que el teatre dissimulero està de més, visca l'honradesa, home!
    I sí... suposo que no em prenc els gatillazos com se'ls pren tothom alguna vegada almenys... però diguem que soc una mica ONG... què hi farem... espero no haver-me d'emprenyar mai :P

    ResponElimina
  4. M'has fet riure molt amb els taxis d'en Bond. Quanta raó. Que tingueu bona entrada d'any, Morgan.

    ResponElimina