Pàgines

dilluns, 12 de desembre de 2011

Tic, tac, tic, tac...


   Sí, ja és definitiu... passo dels 30... “no hay vuelta atrás” (per què hi ha frases que en castellà sempre queden millor? Nota mental: prendre com a tema per a un nou post)... i no, encara no se m’ha despertat el rellotge biològic!

   Quan et planifiques la vida als 14 anys, penses que tot seran flors i violes... que als 21 ja tindràs la carrera acabada i tindràs una feina fantàstica, una persona perfecta al teu costat (sí, sí, de les que comparteix la feina de la casa, et mima un munt i sempre et diu que sí a tot... INNOCENT!) amb la que començar una família. En resum, que et veus prenyada als 25 anys.

    Però... res més allunyat de la realitat!!!! Et plantes amb 31 anys, amb una feina que t’encanta, en la que només fa 4 anys que treballes, ja que, ni de conya vas acabar la carrera als 21 i a sobre t’acaben d’ascendir!! I també tens moooooolts plans de futur, amb la teva parella també, però no saps ben bé per què, no contemplen cap xumet a curt termini, només viatges, més estudis, sortides, tele nova, perdre 10kg, aconseguir fer servir la bossa del gimnàs que encara està al maleter del teu cotxe...

   Quin és el problema de tot això? Doncs que ja passes dels 30 i encara no et dones per vençuda, tens súper clar que vols ser mare, però com més s’apropa l’edat límit, més lluny ho veus i menys ganes en tens!!!! ¿¿¿¡¡POR QUÉ??!!! ¿¿¡¡POR QUÉ!!!?? Sóc encara jove i formosa! Estic a la flor de la vida!!!!!! Només tinc tres canes!!! Encara no sóc una MUJER!!! Només una pipiolita desenfadada i “pizpireta” (gran paraula...)... ¡¡¡MENTIRA!!!!!!! ¡¡ESTÁS EN EDAD DE MERECER!!!! NOOOO IT’S UNBELIEVABLE!!! Doncs sí, nena, com diria la teva àvia: “jo a la teva edat ja en tenia dues i crescudetes!” i et trobes a les reunions familiars o de feina amb frases com aquestes:
- “Va nena!! Quan us hi posareu?? Que vull ser àvia!!!!!”
- “¿Y qué? ¿Cuántos hijos tienes?” ¿¿¿Cuántos????? ¿¿¿Te piensas que soy del Opus o qué???
- “Venga va... te voy a tirar un piropo... ¿Cuántos años tienes, 30?? QUÉ!!!!COMO QUE 30!!! PUES CLARO QUE TENGO 30!! ¿¡¡¡¡QUÉ MIERDA DE PIROPO ES ESE!!!!??? ¿APARENTO 45 O QUÉ???? (basat en fets reals... li va passar a una amiga d’una amiga d’una coneguda meva... jejeje)
I la millor de totes i la que et fa venir més “paniquito” a que s’acosti el moment:
- “Però es clar... amb la feina que tens... hauràs de viatjar menys quan et decideixis a tenir criatures... què faràs? Hauràs de canviar de feina, no?” COMORRRLLL??? QUERRR??? PARDON?? No t’he sentit bé!!! Perquè quan la conversa arriba a aquest punt ningú  es gira cap a la parella i li diu que quan tinguem fills haurà de treballar moltes menys hores??
(només viable en el cas de parelles heterosexuals en que la dona sigui la que viatja)

   Així doncs, per evitar aquesta por, he pres una decisió molt important: tornaré a fer els 30 cada any fins que em mori. Aquest any he començat! Vaig bufar els 30 per segon any  consecutiu! 


2 comentaris: