Pàgines

dissabte, 3 de desembre de 2011

Els grups de Whatsapp

   Des de fa bastant temps, tot i que per alguns no tant, la manera de comunicar-nos ha canviat bastant. Abans per parlar amb algú havies de trucar al telèfon d'un lloc, no trucaves a la persona. I això ja feia mandra. A més, havies de trucar a hores raonables i decents, i més si aquella persona no vivia sola. També era molt bàsic memoritzar el número de telèfon de casa, el dels teus amics, etc perquè si ho apuntaves en un paper, quan realment el necessitaves era impossible de trobar. I el més important, quan quedaves amb la colla, o amb algú concret, la cita es preveia amb antelació, i quasi ningú fallava a últim moment, perquè no hi havia temps material per fer la trucada d'excusa.


   Ara no, ara tot és diferent. Per començar tots estem disponibles les 24 hores del dia, comunicats 100% personal i intransferiblement. A més tenim diferents canals, que si mòbil, Whatsapp, Gtalk, Twitter, email, xat de Facebook, etc etc etc i a sobre, els dispositius guarden un munt d'informació que pots recuperar en qualsevol moment. I això està molt bé, no necessites cap paperet per recordar res, el que, personalment, m'és de gran ajuda ja que quan una és experta en memoritzar xorrades i no les coses importants, doncs és el que té...

   En fi... puc dir meravelles de la comunicació 2.0, en sóc una usuària bastant pro, trobo que és de collons, i el més important és que pots comunicar-te amb qui sigui a l'hora que sigui. No obstant, de la mateixa manera, aquest fet també és una arma de doble tall: perquè "qui sigui" també pot intentar comunicar-se amb tu sigui a l'hora que sigui... estiguis al lavabo, a la feina o amb algú, i això toca els nassos.

   Però el pitjor, el pitjor de tot, el pitjor de la vida són els Grups de Whatsapp. Els odio, no puc, en sèrio. És superior a mi. Mira que sóc sociable i m'encanta xerrar (o xatejar) i no tinc res contra el Whatsapp (tot i ser més de Gtalk) però alguns grups de Whatsapp em desesperen, em superen. És horrorós: 100 missatges per minut, l'HTC vinga pitar, i encara que ho silenciïs, el led de notificacions vinga a parpallejar... I les opcions són: silenciar els missatges del grup 1 hora, 4 hores o 8 hores... no es pot silenciar el grup PER SEMPRE sense haver de silenciar els altres grups menys toca-collons??? Per favor! El grup del mal vinga a xerrar, vinga a enviar missatges, tirurín tirurín, i a sobre es creen subgrups dels que parlen entre ells, però pillem tots! I quan, més tard, els preguntes alguna cosa, et diuen: -Però si això ho vam explicar en el grup de Whatsapp! Però, però, però... TU creus que em llegiré 2359 missatges on la meitat diuen "jajajaja" i l'altra meitat realment no van destinats al grup en si? ESTEU FLIPANT!

   I encara hi ha una cosa pitjor que els grups de Whatsapp en si mateixos... que et despertin! Aaaaargggg! Per què? Per què? Qui em coneix sap que m'encanta dormir, ho adoro, i el més important: NO tothom es lleva a les 7 del matí! I no silencio el mòbil a les nits, perquè no, és la meva decisió. Un tirurí no em desperta, dos tampoc, tres no em desperten de manera conscient, però... 50 tirutits seguits, SI! I em foto de molt mala llet, la veritat. Em sulfuro. Després escric un mocarro perquè m'han despertat i acte seguit silencio el mòbil. I després, no puc dormir, quins collons, no puc dormir perquè després em sap greu. Em sap greu haver insultat al grup, i més quan són amigues, amigues de les de veritat, però no ho puc evitar... Ho sento. En aquell moment les mataria. A totes. Amb "ensañamiento y alevosía". Però elles no canviaran, i jo seguiré emprenyant-me, però què hi farem... com diuen a Twitter... #sonmisamigas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada