Pàgines

dissabte, 19 de novembre de 2011

Companya de viatge

   Fa només un parell de dies he perdut una companya de viatge. Sí, una companya de viatge, no trobo cap altra expressió per definir-la, tot plegat és una mica complicat. De fet, mai ens havíem acabat de portar bé, teníem una espècie de relació amor-odi, però després de tant de temps de conèixe'ns, no sé, potser per rutina o per costum, li vaig acabar agafant cert afecte. D'aquelles relacions que no els hi dones importància però que a fi i a cap, formen part de la teva vida.

   Feia molts anys que ens coneixíem, va ser de sobte, un dia a l'escola, i des de llavors no ens vam separar. Ho vam compartir tot, sense adonar-nos però sempre juntes: a l'institut, amb els amics, els nòvios, les festes, a la facultat, a la feina, tot. Ella em feia veure les coses des d'una altra perspectiva, més senzilla, sense arestes, com si tot fos un somni, una nebulosa. Sota la seva influència tot era diferent, i jo no me n'adonava, m'hi havia acostumat.

   Però un dia, no fa massa, no vaig poder més. Vaig adonar-me que la nostra relació no era sana, que m'havia creat una dependència, i que jo no podia continuar d'aquella manera, influenciada per una visió distorsionada de la realitat. I que per molt temps que haguéssim compartit, havia de desfer-me d'ella, pel meu propi benestar. Així que, omplint-me de valor, i superant la por al canvi, vaig prendre una decisió. Després de quasi vint anys juntes, fa només un parell de dies, vaig deixar-la enrera: vaig operar-me la miopia. I ara, ho veig tot més clar.

Gràcies, Dr Elies

2 comentaris: